Quan algú es fa passar per tu a Internet: la identitat digital també cal protegir-la

Fa uns dies, Jordi Roca, pastisser i copropietari del Celler de Can Roca —el restaurant dels germans Roca de Girona— va publicar un missatge a Instagram que no deixava lloc a dubtes. Estava molt indignat. Algú havia creat una pàgina web falsa que imitava el seu restaurant i estava cobrant diners per gestionar reserves que, evidentment, mai no arribarien. Una estafa en tota regla, dissimulada darrere d’un domini prou versemblant com per enganyar els clients.

No és un cas aïllat. Però ens ha semblat un bon moment per parlar d’una cosa que sovint queda en segon pla: la identitat digital dels negocis, i per extensió, de qui som a Internet.

Ningú pot tenir-ho tot. Però sí el que importa
Quan registres un domini, la pregunta que de seguida et fas és: quantes extensions he de comprar? La resposta honesta és que, per més que creguis que amb un .com, un .es o un .info ja fas, si algú vol suplantar-te, trobarà la manera amb qualsevol domini que encara no hagis ocupat. El nombre de dominis possibles al món és tan gran que ningú —ni la marca més poderosa del planeta— pot comprar-los tots. Tot i que existeixen mecanismes per a la protecció de la teva marca a Internet, aquests tampoc no cobreixen el 100% de les extensions (TLDs) existents.

Però hi ha una diferència entre la cobertura total —impossible— i la cobertura significativa. I aquí és on entra la lògica del domini .cat.

Si ets un negoci que opera en català, que té arrels aquí, que es dirigeix a una comunitat concreta i que representa, un tros de la nostra cultura, aleshores el domini .cat que porta el teu nom t’hauria de pertànyer a tu. No pas com a escut infalible davant qualsevol frau, sinó com a marca de propietat sobre la teva identitat digital en l’entorn lingüístic i cultural que et defineix.

I la bona notícia és que tenir-lo no vol dir haver de gestionar un web nou. Un domini .cat es pot configurar perquè redirigeixi automàticament a qualsevol altra pàgina: la teva versió .com, la .es, o la que facis servir habitualment. D’això en diem “una redirecció”, i és tan senzilla com canviar la matrícula d’un cotxe sense moure’l de lloc. El que aconsegueixes és que ningú pugui fer servir aquell domini .cat per fer-se passar per tu, però sense que hagis de canviar res del teu flux habitual de feina. Per a casos més específics, el domini .cat també preveu altres fórmules de protecció, com els dominis defensius, disponibles només per a marques registrades.

La gastronomia és cultura. I la cultura necessita un espai propi
El cas dels Roca no és casual. El Celler de Can Roca és, a escala mundial, un dels restaurants més reconeguts de la historia recent de la gastronomia. I, precisament per això, és un objectiu atractiu per als qui volen aprofitar la reputació d’altri. Però pensa per un moment en qualsevol altre restaurant de proximitat, en una bodega familiar, en una pastisseria artesana, en el mercat local que ha obert web recentment. Tots ells formen part d’un teixit cultural que ens defineix col·lectivament.

La gastronomia catalana —amb els seus productes de proximitat, les seves denominacions d’origen, la seva cuina d’arrel i d’innovació— és patrimoni. No en el sentit estàtic de la paraula, sinó en el sentit viu: és allò que som, el que mengem, el que expliquem als qui venen de fora. I si tot allò que és identitat necessita un espai digital reconeixible, la gastronomia no n’hauria de ser una excepció.

Un negoci gastronòmic que fa servir un domini .cat no és només un negoci amb una extensió diferent. És un negoci que diu: soc d’aquí, treballo en català, me’n sento part. Que reforça la seva presència en l’ecosistema digital de la nostra comunitat. Que contribueix, amb el simple acte de registrar un domini, a fer que el català sigui visible a Internet de la manera més elemental: tenint-hi un lloc propi.

La identitat digital no és un luxe tècnic
Sovint tractem els dominis com un detall menor, un tràmit necessari per tenir una web. Però un domini és molt més que una adreça. És el teu nom a Internet. És allò que apareix quan algú et busca, quan et comparteix, quan confia en tu. I, com tots els noms, val la pena protegir-lo.

El cas que ha protagonitzat Jordi Roca a les xarxes socials és una crida d’atenció que va més enllà de la ciberseguretat. Ens recorda que la identitat digital és quelcom que cal pensar, cuidar i, en la mesura que sigui possible, protegir proactivament. No per por, sinó per coherència. Perquè a Internet, com a la vida, ser tu mateix —i que ningú se’n pugui aprofitar— és una condició mínima per poder operar amb confiança.

I si creus que tot això no va amb tu, pensa-ho també des d’un angle més pragmàtic: tenir un domini .cat és, en la majoria de casos, menys car que gestionar les conseqüències de no tenir-lo —que els hi diguin, als germans Roca. Comptar amb un domini .cat és garantia de comptar amb algú que, en cas de problemes, t’atén, entén el teu context i que ho fa en la teva llengua. Perquè darrere del .cat hi ha persones reals, properes, que saben el que representa tenir un negoci aquí. No cal que t’hi sentis especialment vinculat per reconèixer que és una decisió assenyada.

Si tens un negoci que forma part de la nostra cultura i que s’adreça a la nostra comunitat, i encara no tens un .cat t’estàs arriscant a que algú ocupi el teu espai a Internet. Potser ja és hora de reclamar-lo, no?

Vols saber si el domini .cat del teu negoci o projecte està disponible? Consulta’l a domini.cat