Alba Carreres: “Promoure la cocriança és un dels nostres objectius fundacionals”

Parlem amb la periodista Alba Carreres, impulsora de Criar.cat.

D’on ve l’Alba Carreres?

Fa uns 8 o 9 anys vaig formar part del projecte Adolescents.cat, un portal-comunitat dirigit a joves i adolescents que en aquell moment el conduïen l’Ernest Codina i en Roger Carandell. Mica mica vam aconseguir pujar-ne l’audiència fins arribar als 300.000 usuaris únics mensuals. Avui és una comunitat immensa, sobretot a xarxes socials com Tik Tok. Per raons professionals me’n vaig desvincular, una mica abans de començar a Vice.

Per què Criar.cat?

Quan vaig ser mare per primera vegada em va semblar interessant la possibilitat d’oferir una mena d’Adolescents.cat dedicat al món de la criança. Veia que a Internet hi havia molta informació respecte les maternitats, però també hi havia molta desinformació. Gurús, sovint instagramers o influencers, que afirmaven coses sense base científica sobre un tema tan sensible com la criança. Em vaig començar a informar sobre qui hi havia darrera de cada projecte.

És així com trobaries els teus referents, no? En pots anomenar alguns?

Vaig començar a seguir l’Esther Vivas, la Desirée Bela, la llevadora Laia Casadevall, la doctora Anna Estapé… Totes elles eren referents en aquest tema, però cadascuna dins del seu àmbit. Per això em va semblar que seria bona idea crear quelcom semblant a Adolescents.cat que englobés tota aquesta xarxa de professionals en una secció que ja existia en el projecte del qual vaig participar, que era el consultori: un espai on informar-te gratuïtament. Vaig continuar treballant a Vice i en altres llocs mentre treballava en la idea, però quan a la feina les coses van anar maldades vaig decidir-me a fer el projecte amb l’empresa editora de Nació Digital, que són els qui em cedeixen la seva plataforma.

Per què consideres que cal parlar de maternitats?

Les maternitats han estat menystingudes. Segons dades de la UGT, el 2019 el 90% de les reduccions de jornada i el 80% de les excedències de cures a fills i filles les demanaven dones, i això implica un greu problema a nivell social. Tenint en compte tot plegat, un dels propòsits de Criar.cat és promoure la cocriança i també visibilitzar diferents tipus de maternitats: racialitzades, monoparentals, trans… Famílies que els mitjans de comunicació no visibilitzen per la raó que sigui.

I per què ara, precisament?

Ara aquest projecte té més sentit que mai. La crisi de la Covid 19 ha posat en valor la importància de la unitat familiar. Hem vist com d’important és conviure amb les persones que t’estimes, sigui quin sigui el teu tipus de família, però també han aflorat els problemes de conciliació. I no només la conciliació, sino l’esquerda de gènere i social que hi ha en aquest sentit.

Alguna raó personal?

Aquest any he estat mare per segona vegada. Vaig parir durant el confinament patint violència obstrètica i havent estat positiva en Covid 19. Això m’ha fet reflexionar sobre la importància de tenir una feina que t’agradi i que et permeti conciliar amb la teva família i poder estar amb els teus. També el fet que la meva mare fos ingressada pel virus. Això t’obliga a posar en ordre les teves coses. Aquesta situació personal coincideix amb el tancament de Vice mentre em trobava de baixa per maternitat. Tot plegat em motiva a impulsar una comunitat de referència on també desmentim alguns mites que corren sobre les maternitats. 

Què voleu oferir des de Criar.cat?

Estem provant de bastir una xarxa de col·laboradores amb les persones que ja he esmentat, però també en Gerard de Josep, la fisiosexòloga Laura Pastor, en Luca Tancredi, la Paola Roig o l’Elena Crespi fent cursos online, entre d’altres. La idea és que les empreses, en comptes de regalar-te un pack de roba i joguines, et puguin regalar també formacions.

Però hi ha projectes que toquen aquesta qüestió de forma tangencial… 

Actualment hi ha un munt de revistes i publicacions dirigides només a dones i que des d’un punt de vista sexista no tenen en compte minories o famílies monoparentals. Han canviat moltíssimes coses. Abans no es parlava de la cocriança: tenir cura de les criatures es considerava un tema de dones i tabú. Promoure la cocriança és un dels nostres objectius fundacionals.