Un estudi internacional reconeix el lideratge del .cat en la lluita per una Internet més segura i plural
L’expert franco-marroquí Daniel Pimienta certifica que l’exemple català és el millor antídot davant l’amenaça d’una Internet menys diversa, sobretot en termes lingüístics
Una nova ronda de dominis s’albira a l’horitzó aquest 2026. Noves terminacions inundaran les barres de navegació dels dispositius en només uns mesos. Ara mateix, una gran diversitat d’actors d’arreu del món digital estudien la viabilitat de disposar-ne d’específics per servir un garbuix d’interessos i objectius en una Internet cada vegada més inabastable. Però d’entre tots els tipus de dominis, els lingüístics de primer nivell -els coneguts com gTLDs lingüístics i culturals- prenen una rellevància més gran que mai abans en la història de la xarxa.
Així ho apunta l’estudi “Identifying World Languages Best Suited for Linguistic gTLDs”, un estudi comissionat pel domini .cat a càrrec de Daniel Pimienta, fundador de l’Observatori de la Diversitat Lingüística i Cultural a Internet. En una entrevista amb Accent Obert, Pimienta hi anticipava un canvi de paradigma profund “gràcies a la Intel·ligència Artificial, i un cop resolta del tot la connectivitat als països industrialitzats, el tema lingüístic està escalant en les prioritats”. Una perspectiva que contradiu un sentit comú generalitzat, que assumeix l’existència d’una Internet monolingüe en anglès: “La llengua franca a Internet ja fa temps que no és l’anglès, sinó que hi regna el multilingüisme, amb el suport dels instruments lingüístics -cada dia més poderosos- de la Intel·ligència Artificial”.
Ara bé, el propi Pimienta alerta que no totes les llengües arriben a aquest canvi de rasant en igualtat de condicions. I en aquest context, un domini propi, els gTLDs lingüístics, poden ser una eina òptima per a que les diferents cultures protegeixin i projectin el seu posicionament a la xarxa. Un pas que la comunitat catalanoparlant va fer fa 20 anys i que va obrir una porta per a altres cultures d’arreu del món.
El domini .cat, un precedent que segueix sent útil vint anys després
La creació del domini .cat l’any 2005 va ser una fita en la història d’Internet: per primera vegada, una comunitat lingüística aconseguia disposar d’un domini de primer nivell reconegut per l’ICANN. No es tractava d’un territori, d’una marca o d’un sector econòmic, sinó d’una comunitat cultural cohesionada a través de la llengua, autoconscient i molt activa al món digital. Vint anys després, està consolidat com a infraestructura digital essencial per a la llengua catalana -amb 113.000 dominis registrats entre persones, empreses i entitats-. Però també manté el lideratge com a domini lingüístic de referència per a altres cultures del món que estan, potser, a les portes de reclamar el seu reconeixement a l’esfera digital.
No és un lideratge simbòlic. És un lideratge literalment exemplar. Daniel Pimienta ho sosté amb criteris estrictament tècnics, i estableix un patró a partir de l’experiència del .cat per poder aspirar a un domini propi. I ho resumeix en tres condicions bàsiques: “En primer lloc, ha d’existir en el món digital. Immediatament després, ha de disposar d’una massa crítica de parlants. (…) I per últim, ha de comptar amb una massa crítica de continguts”. Tres criteris que semblen senzills de satisfer però que, en la realitat lingüística de la Internet del segle XXI, no són ni fàcils ni igualment abastables per a totes les cultures del món.
Internet, una infraestructura -també- lingüísticament desequilibrada i desigual
Segons recull l’estudi de Pimienta, avui hi ha documentades 7.615 llengües vives al món. D’aquestes:
● Només 447 tenen més d’un milió de parlants nadius (L1)
● Més del 94% de les llengües estan per sota d’aquest llindar
● I el 81% no arriben als 100.000 parlants
Aquesta realitat es trasllada a Internet i fins i tot s’hi agreuja: tot i els avenços, la presència digital real de la majoria de llengües és mínima o inexistent. Només unes 750, un 10% del total, tenen una codificació digital bàsica -segons Unicode-, i encara menys disposen d’un ecosistema funcional amb interfícies, cercadors, traductors o serveis disponibles en la seva llengua.
En aquest context, la llengua catalana -sense ser llengua estatal però parlada a quatre estats, amb la complexitat que això comporta- és a dia d’avui gairebé una excepció. Gràcies al .cat i a un teixit social actiu, és una de les llengües amb una presència digital més significativa, i una de les poques que ha desenvolupat un domini de primer nivell específic amb governança pròpia i criteris de servei pensats per a la seva comunitat.
De l’esperanto al romaní, els dominis culturals del futur
Quines llengües, doncs, estan més ben posicionades per replicar el model del .cat? L’informe analitza la viabilitat de nous dominis lingüístics. La selecció es basa en els criteris d’un model robust propi de l’Observatori que ha estat testat en múltiples ocasions:
● Volum de parlants (prioritàriament >1.000.000 L1)
● Percentatge de parlants amb connexió a Internet
● Indicadors de presència virtual (Google Translate, Viquipèdia, webs pròpies…)
● Existència d’una entitat representativa capaç de liderar el projecte
● Absència de conflicte amb ccTLDs existents (casos en què un idioma es parla majoritàriament en el domini d’un únic estat)
A partir d’aquests criteris, Pimienta i el seu equip identifiquen 75 llengües candidates, classificades segons el seu nivell de potencial:
Potencial: Molt Alt
Número de Llengües: 5
Exemples detacats: Esperanto, Crioll Francès, Furlà, Romaní, Tamazic
Potencial: Alt
Número de Llengües: 20
Exemples detacats: Aimara, Hakka, Sami, Sard, Papiament, Tagal, Kurd
Potencial: Mitjà
Número de Llengües: 24
Exemples detacats: Occità, Quítxua, Maputxe, Ioruba, Guaraní, Asturià
Potencial: Baix
Número de Llengües: 26
Exemples detacats: Ladí, Hassaniya, Wòlof, Flamenc occidental, Àlgic, Oceànic
Podria cridar l’atenció la posició de l’esperanto, una llengua planificada: “L’esperanto és la llengua artificial amb major número de parlants al món, entre cent-mil i dos milions, depenent de la font. No està arrelada a cap país, la virtualitat és part de la seva naturalesa, i està molt organitzada a nivell institucional. Un domini per una llengua amb aquestes característiques seria el més natural i permetria una centralització pràctica i eficient dels seus continguts.”, explicava Pimienta a Accent Obert. Però, en paral·lel, altres llengües sortien més malparades de l’anàlisi: “a l’altre extrem hi tenim llengües com el guaraní, que semblava una candidata de primer nivell. Però la realitat és que el 95% dels parlants són al Paraguai”.
Aquest és un exercici sense precedents en l’àmbit digital que ajuda a visualitzar en l’escala correcta la situació del català al món digital, sense alarmismes ni falsos entusiasmes. Un estudi que reconeix el paper històric del domini .cat però que, alhora, en projecta escenaris possibles de futur davant de la ràpida evolució del món digital, on el risc d’invisibilitat és real i urgent per a moltes comunitats culturals.
El .cat, un domini representatiu de la comunitat catalanoparlant
Una de les mètriques clau que utilitza l’estudi és el nombre de dominis registrats per cada 1.000 parlants de la llengua. En aquest índex, el .cat ocupa una posició destacada, sobretot si tenim en compte que el seu nombre de parlants habituals és molt superior al d’altres llengües que ja disposen d’un domini propi.
Domini: .bzh
Registres per cada 1.000 parlants: 96,4
Domini: .wales
Registres per cada 1.000 parlants: 46,2
Domini: .corsica
Registres per cada 1.000 parlants: 31,7
Domini: .cymru
Registres per cada 1.000 parlants: 28,7
Domini: .cat
Registres per cada 1.000 parlants: 23,9
Domini: .eus
Registres per cada 1.000 parlants: 22,1
Domini: .gal
Registres per cada 1.000 parlants: 3,2
Aquesta dada no només reflecteix l’èxit quantitatiu del .cat -com ho demostren els seus 113.000 dominis registrats- sinó també la fortalesa d’un model basat en l’arrelament comunitari i l’estabilitat tècnica. A diferència d’altres dominis, sovint lligats a governs regionals o projectes reivindicatius puntuals, el .cat ha sabut mantenir una governança sòlida, independent i orientada al servei.
El domini .cat, de pioner a catalitzador
Perquè, vint anys després, el domini .cat no és només un identificador digital: és una infraestructura crítica per a la llengua catalana i un model d’èxit que avui serveix de guia per a altres comunitats que aspiren a preservar la seva identitat al món digital. Utilitzar el .cat vol dir:
● Formar part d’un cas d’èxit reconegut internacionalment
● Apostar per un entorn segur, robust i adaptat a les necessitats dels usuaris
● Contribuir a reforçar la sobirania digital col·lectiva
● Acompanyar i fomentar la llengua en tots els seus àmbits de modernització i ús
I si bé un domini no és suficient per enfortir la llengua -pensar-ho “seria d’una gran ingenuïtat!”, alerta Pimienta-, sí que és una de les eines necessàries per fomentar-ne l’ús. O, com repeteix sovint Pimienta, un catalitzador: “La química ens ha ensenyat que la màgia d’un catalitzador està en les dosis precises dels diferents elements que permeten accelerar una reacció. Si el .cat ha de ser el catalitzador de la creació de continguts en català, ha de trobar quins són els paràmetres òptims per provocar aquesta reacció.”
Cada nou domini registrat ajuda a consolidar una Internet més plural, més equitativa i més respectuosa amb la diversitat cultural i lingüística. L’estudi confirma que el .cat no és una anomalia, sinó un precedent viable, amb continuïtat, per a altres llengües i cultures del món. La seva trajectòria no només ha servit per donar visibilitat i funcionalitat a la llengua catalana, sinó que ha inspirat una nova manera d’entendre la infraestructura digital: com una eina nascuda al si de les comunitats i posades al seu servei, al marge de fronteres administratives i competències institucionals.
I els usuaris del .cat no en són només clients beneficiaris: són part activa d’aquest model comunitari. I la seva confiança és la millor garantia per a la diversitat a la xarxa, fonamentada en el rigor tècnic i amb visió de futur. Una experiència que l’equip del domini .cat, amb el suport d’Accent Obert, fa ara extensible per a altres llengües i cultures d’arreu del món.
