“La ciència ficció et permet explorar noves societats i noves apostes polítiques”

Avui, dia de l’orgull “freak”, parlem amb la Judit Terradellas i en Sergio Pérez, impulsors de l’editorial especialitzada en ciència ficció, fantasia i terror en català Mai Més, un projecte que no fa fàstigs a reivindicar-s’hi.

Què és el que us motiva a fundar l’editorial Mai Més?

Judit Terradellas: Nosaltres fa anys que treballem al món editorial fent llibres més “normies” [un terme anglès que designa allò més accessible a un gran públic]. I vèiem que en castellà sí es feien traduccions dels llibres que nosaltres llegíem en anglès i que no es trobaven en català. Altres editorials com Raig Verd o Males Herbes havien traduït obres d’Ursula K. Leguin o Ray Bradbury i alguna altra gran editorial títols més concrets, però també vèiem que no existia l’homòleg català especialitzat en aquest gènere, com sí existeixen empreses com Insólita en l’àmbit castellanoparlant. Això és el que ens va fer decidir emprendre el nostre projecte.

Sergio Pérez: Es diu que els gèneres de la ciència ficció, la fantasia i el terror aquí no funcionen gaire, que no tenen adeptes. Nosaltres ja havíem copsat que això no era així. A Barcelona hi ha tot el triangle freak [diverses illes d’edificis amb tendes dedicades al còmic i al col·leccionisme prop de l’Arc de Triomf], el Saló del Còmic, el Saló del Manga… I tot funciona molt bé. Creiem que el teixit hi és, però que el que passa és que no està articulat al voltant del català. Ens preguntàvem si amb una bona oferta en català hi hauria migracions. 

De fet, ja existien projectes com la Societat Catalana de Ciència Ficció i Fantasia (SCCFF). Entenc que vosaltres ja n’ereu part… 

JT: Estem molt implicats en aquesta comunitat. Vam participar de la segona CatCon, i també estem involucrats en portals com el Biblionauta o Les Rades Grises. Hi tenim llaços i hi fem aliances. La nostra por era que els aficionats al gènere no fessin el pas al català. Però el que hem vist és que sí, que si dones aquesta oferta la gent respon malgrat que existeixen moltes alternatives en castellà i es canvia fàcilment d’idioma.

SP: Hem superat les nostres previsions. El que no vol dir que estiguem venent molts llibres, sinó que hi ha molta gent que fa anys que no llegia en català, pequè el tipus de literatura que hi havia no li agradava, però que quan han trobat obres que sí els interessaven han fet el salt.

Us definiu com una editorial ‘freak’…

SP: És una paraula que no vol dir res. En anglès significa “monstre”, i allà té un sentit més pejoratiu, pel que utilitzen el terme “geek”. Aquí la connotació que té és més suau, refereix una persona apassionada per certes temàtiques, seguidors de la sèrie de Joc de Trons, de la Guerra de les Galàxies, d’El Senyor dels Anells, dels vídeojocs… De tota una sèrie de subcultures, certs tipus de continguts com Bola de Drac. Ho diem obertament, que som “freaks”, perquè som conscients que a Catalunya has de renunciar a certes etiquetes perquè estan mal vistes. Fa de tenir poc nivell. I dir-ho des del primer moment i no renunciar-hi és una manera de no amagar-ho. Som “freaks”, i no hi cap problema amb això.

JT: Reclamem una cultura “freak” en català.

Al principi em posaveu d’exemple dos autors canònics del gènere de la ciència ficció com són Bradbury i Leguin, però no és el que oferiu vosaltres. Us situeu en un cert underground, oi?

JT: Nosaltres tenim una secció de clàssics moderns amb autors com Octavia Butler o China Miéville, però trobàvem a faltar autors més actuals. Publicacions en català d’autores i autors que es publiquen als EUA vinculats al món del vídeojoc com Cassandra Khaw, dels quals es pot fer una sèrie de televisió, nominats a premis Hugo o Nebula que aquí no teníem. En aquest sentit sí que hem fet una aposta, i hem fet una aposta més enllà del català, perquè, per exemple, Khaw i Rebecca Roanhorse no estan publicades en castellà. O novel·les menors com la de Tade Thompson no arriben ni en castellà. És aquí on anem.

SP: Si bé és cert que autores com Khaw realment són més underground, també ho és que autors amb més prestigi com Miéville aquí no són coneguts i ens semblen underground, però fora del nostre àmbit ho són molt. I properament publicarem una obra de Ted Chiang, Recull de contes d’Exhalació, que l’any passat va ser escollida com una de les deu lectures imprescindibles de l’any i és una de les preferides de Barack Obama. Cosa que d’underground en té poc, tot i que és veritat que en un ambient literari tan poc obert a aquest tipus de literatura ho pot semblar.

Per què la referència al conte d’El Corb d’Edgar Allan Poe al nom de la vostra editorial? No és ben bé una referència “freak” tal i com l’estem definint ara.

JT: Quan fèiem la recerca de noms teníem diferents candidats. Vam escollir “Mai més” com  una forma de proclamar “que no torni a passar mai més que no tinguem llibres actuals de literatura de ciència ficció, fantasia i terror en català”. També ens permet invocar altres coses com el país de Mai Més de Peter Pan, i el logotip és un homenatge a Ray Bradbury [per la seva obra Fahrenheit 451, una disptopia en la qual el fil conductor és la crema de llibres]. Creiem que aquest nom ens permetia reclamar allò que fins el moment no trobàvem al panorama català.

SP: Mentre triàvem el nom assistíem a unes tutories de l’Ajuntament de Barcelona per sostenir projectes culturals i sempre ens deien que no féssim llibres. I de broma vam dir-nos: “Mai més libres!”. I per això la referència, que no ens és tan aliena des que també toquem el gènere del terror.

JT: Va ser una provocació. Una resposta a tota la gent que venia de l’editorial RBA a les tutories de Barcelona Activa que ens van dir que no ens dediquéssim als llibres i als quals els dèiem que és el que sempre fem i el que sabem fer.

Però no només esteu compromesos amb aquests gèneres literaris i amb aventures empresarials impossibles. També us declareu feministes, integradors, ecologistes, “queer”… Com lligueu aquest compromís polític a la vostra activitat editorial?

SP: Creiem que és un compromís gairebé inherent als gèneres que tractem. Sobretot la ciència ficció, però la fantasia i el terror també: en tots ells hi ha una anàlisi profunda de la nostra societat. No fem llibres per fer-nos rics ni com a gran projecte empresarial i econòmic, sinó per vocació. I quan fas una cosa per vocació ja et planteges com ajuda aquest projecte a construir una societat millor. Les temàtiques de les migracions o l’emergència climàtica són temàtiques que estan tractant els autors actuals i podíem no reivindicar-ho o anar de cara i fer-ho.

JT: És necessari reclamar aquestes etiquetes. Forma part de nosaltres, és el nostre punt de vista i són importants per canviar la nostra societat. Les autores i els autors que ara mateix escriuen aquest tipus de literatura ja van en aquesta direcció. La ciència ficció et permet explorar noves societats i noves apostes polítiques. I hi ha moltes autores, el que et permet endinsar-te en el punt de vista del feminisme. 

SP: Això ho ha comentat la mateixa Laura Huerga de Raig Verd: Ursula K. Leguin reivindicava la qualitat evasiva d’aquesta literatura. Et permet deslliurar-te durant un temps de la teva pròpia realitat. Aquesta és una de les funcions que reivindiquem d’aquesta literatura.

Quins són els valors catalans emergents en aquests gèneres?

JT: Antol·logies com la d’Extraordinàries de Males Herbes demostren que hi ha molt de talent.

SP: Tens la Irene Solà, que ara està sonant per tot arreu. L’Elisenda Solsona, el Salvador Macip, el Marc Pastor… I si mires enrera també hi ha Sánchez-Pinyol, amb La pell freda… 

JT: Manuel de Pedrolo… Sí que hi ha una tradició a la qual el cànon li ha donat més l’esquena… 

SP: Que no s’ha reivindicat com a gènere sinó com a literatura en general. Però sí que tenim bones històries.

I per acabar, per què us vau registrar al domini .cat?

SP: Si hem de definir de forma breu el nostre projecte és de la següent forma: gèneres fantàstics en català. Així que quan vam anar a buscar domini el .cat era la primera opció i la que enteníem que funcionaria millor pel nostre públic objectiu.