El .cat, vint anys després: de pioner a referent internacional

Quan l’ICANN va aprovar el domini .cat el setembre de 2005, el món d’Internet entrava en territori desconegut. Per primera vegada, una comunitat lingüística i cultural obtenia un domini propi, obrint un camí que, anys després, seguirien altres iniciatives com el .eus, el .gal, el .bzh, el .scot o el .quebec.

Dues dècades més tard, aquell paper pioner continua marcant la trajectòria del .cat, però des d’una posició diferent. Ja no és només un cas d’èxit que es recorda, sinó una veu activa en els espais on es decideix el futur d’Internet.

Aquesta va ser la idea central de la tercera taula rodona de la jornada del 20è aniversari del domini .cat, moderada per Nacho Amadoz, director legal d’Accent Obert, amb la participació de Nico Caballero, president del GAC (ICANN Governmental Advisory Committee), Michele Neylon, CEO del registrador irlandès Blacknight, Ronald Schwärzer, impulsor del .wien i Manuela Becerra, Country Manager de Nominalia / TeamBlue.

Obrir un camí que altres van poder seguir

Durant la conversa, els participants van recordar que el .cat no només va aconseguir una fita per a la comunitat catalanoparlant, sinó que també va demostrar que era possible concebre els dominis d’Internet més enllà dels estats o dels sectors econòmics.

Aquella decisió va acabar obrint la porta a una nova generació de dominis vinculats a llengües, cultures i identitats col·lectives.

Ronald Schwärzer va recordar especialment l’ajuda que va rebre quan treballava en la candidatura del domini .wien. Va explicar que Amadeu Abril i l’equip del .cat van compartir la seva experiència de manera completament desinteressada, una actitud que, segons va afirmar, ha marcat la manera com la comunitat internacional dels registres entén avui la col·laboració.

«No eren competidors. Eren col·legues. I, en el millor sentit de la paraula, amics.»

Una comunitat internacional basada en la col·laboració

Una de les idees que més va travessar la conversa va ser que els registres de dominis no competeixen entre ells de la manera com ho fan altres sectors tecnològics.

Al contrari, comparteixen coneixement, experiències i bones pràctiques perquè tots afronten reptes similars: la ciberseguretat, l’evolució tècnica dels dominis, la regulació internacional o els canvis que introdueixen les noves tecnologies.

Els participants van coincidir que aquesta cultura de cooperació ha estat una de les fortaleses del sector durant les últimes dues dècades, i van situar el .cat com un dels registres que més ha contribuït a consolidar-la.

Quan Barcelona parla en .cat

Michele Neylon va aportar una mirada especialment significativa des de fora de Catalunya.

Acostumat a treballar amb registres de tot el món, va explicar que una de les coses que més el sorprèn cada vegada que visita Barcelona és la presència visible del domini .cat als carrers.

«Quan camines per Barcelona i veus que tantes adreces web acaben en .cat, i no en .com o .es, és realment impressionant.»

Per a Neylon, aquesta presència demostra que el .cat ha aconseguit una cosa que molt pocs dominis poden dir: convertir-se en una identitat digital reconeixible molt més enllà de la seva funció tècnica.

El valor de la proximitat

El .cat és un domini proper, no només per la comunitat que representa, sinó també pels registradors amb els quals es relaciona. Així ho va expressar Manuela Becerra, que, a més de parlar de l’excel·lent relació del .cat amb el seu canal, també va posar en valor el fet diferencial del domini: una proximitat que es nota en el respecte per la llengua i en l’autenticitat que aporta.

En un món on fer webs és cada vegada més fàcil i automàtic gràcies a la intel·ligència artificial, tenir un .cat és un segell de qualitat que diu molt de qui el llueix.

Continuar participant en les decisions que definiran Internet

La conversa també va mirar cap al futur.

Nacho Amadoz i Nico Caballero van explicar el paper que Accent Obert desenvolupa actualment dins de l’ICANN i d’altres espais internacionals de governança d’Internet, participant en grups de treball, projectes de recerca i iniciatives impulsades pels programes ICANN Grants.

És una feina poc visible per al gran públic, però fonamental perquè les necessitats dels dominis lingüístics i culturals continuïn presents en els debats sobre el futur d’Internet.

Els participants van coincidir que aquests espais seran cada vegada més rellevants en un context de transformació accelerada, marcat per la intel·ligència artificial, els nous models de cerca i l’evolució de la infraestructura digital.

Del precedent al compromís

Quan el .cat va néixer, el seu principal repte era demostrar que una comunitat lingüística podia tenir un domini propi.

Vint anys després, aquest debat ja forma part de la història d’Internet. El repte ara és un altre: continuar participant en la construcció del futur de la xarxa perquè les llengües i cultures continuïn tenint veu en un ecosistema digital cada vegada més global.

La taula va deixar una idea clara: el .cat continua sent un projecte profundament arrelat a la seva comunitat, però el seu impacte fa temps que va traspassar les fronteres del domini. Avui també forma part de la conversa internacional sobre com ha de ser Internet en les properes dècades.