El .cat: la clau de la nostra sobirania cultural a Internet, per Nacho Amadoz

«Els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món»

Proposició 5.6, Tractatus Logico-Philosophicus. Ludwig Wittgenstein

A Accent Obert entenem el domini .cat com una infraestructura essencial per recolzar i promoure la nostra sobirania cultural a Internet. Fa vint anys que tenim un tros d’Internet, i ara estem redefinint qui som i què fem.

Aprofitem aquest moment per compartir amb vosaltres la nostra visió sobre la importància del domini en la projecció del que anomenem sobirania cultural de la comunitat catalanoparlant.

La cultura a la qual pertany el .cat

Definir l’abast i els límits d’una cultura és una feina realment difícil i, sovint, controvertida. En formen part les nostres creences, els nostres valors, els costums del lloc on vivim. Tots aquests elements formen part del que entenem per cultura, i tots en tenim visions diferents. La manera com els expressem i els compartim és, en si mateixa, una part de la cultura, perquè és mitjançant la posada en comú d’aquests elements —de les seves diferències i dels compromisos als quals arribem— que s’estableix un territori comú on es construeix una comunitat unida per una cultura, una idea pròpia de cultura. Una cultura, sense més.

Aquest procés de construcció cultural ens proporciona el mapa que ens ajuda a navegar per una realitat en actualització permanent. Perquè una cultura segueixi viva, cal mantenir-la en aquest estat d’actualització constant, ja que les idees, les persones, les nostres feines, les nostres vides, tot allò que ens envolta, està en canvi constant. I aquest canvi, aquesta necessitat d’actualització permanent, es manifesta en com ens expliquem el món. En com ens comuniquem. En com ens ho expliquem entre nosaltres.

La llengua és la clau d’aquest procés. Però la llengua mai no ha estat únicament un instrument de comunicació. Una llengua és molt més que el mitjà amb què una comunitat es comunica: és el material amb què aquesta comunitat fabrica la seva cultura, aquest mapa viu i canviant que li permet perviure, mantenir el record i projectar-se cap al futur. Aquesta idea és tan vella com el pensament mateix. I el pensament —la cultura—, que només es pot articular a partir de paraules, el sentim nostre quan en formem part. Aquesta idea no canvia. El que sí que canvia, i cada cop més ràpid, és el context en què aquest pensament ha de viure.

El domini .cat com a vehicle de la nostra cultura

La nostra vida transcorre en bona part a Internet, i des de fa ja molts anys. Tants com els que té el domini. L’espai digital no és un mirall de la realitat: és la pròpia realitat. És el territori on es construeix la cultura, i on es lliuren les batalles culturals del nostre temps. El discurs públic, la creació de contingut, les eines amb què transformem el món —i com ens ho expliquem tot plegat—: tot això ho trobem a Internet, ho trobem al nostre mapa digital. Un mapa on el domini .cat va irrompre fa vint anys, amb la clara determinació de contribuir a vertebrar la comunitat de la qual naixia.

La gran idea que hi ha darrere del projecte que va donar lloc a la Fundació puntCAT va ser la intuïció que Internet seria el prisma de la realitat que venia. Que seria la tecnologia on viuríem, i en la qual es definirien els límits dels debats i l’abast de les idees. I que calia tenir una brúixola per a la construcció d’aquest nou mapa. Internet no ha estat mai únicament un territori tècnic. Va néixer ja amb la vocació de ser l’entorn on viuria la comunicació, i de ser el lloc on nosaltres podríem comunicar-nos de manera lliure i oberta, sense que les nostres veus haguessin de passar pels filtres dels estats o per l’agenda de les empreses que controlen els mitjans de comunicació.

Aquest sentiment el va reflectir molt clarament John Perry Barlow en la seva declaració d’independència del ciberespai de 1996. Molts dels pioners d’Internet van considerar aquesta declaració el document fundacional sobre el qual calia fer operar la xarxa. I, com tot document fundacional, recull el sentir d’un moment i d’unes idees. Un moment i unes idees que també van donar lloc als inicis del projecte del domini .cat.

El .cat davant les amenaces actuals

La realitat que avui viu Internet, però, està sotmesa a la pressió de dues forces molt poderoses: la pulsió de control dels estats i l’afany monopolístic de les grans corporacions tecnològiques, amb les restriccions i la renúncia de drets que comporten els anomenats jardins tancats (walled gardens).

En aquest escenari de vulnerabilitat, disposem d’una eina tan present en les nostres vides que sovint ens passa desapercebuda: el domini .cat. Gestionat per Accent Obert des de la complicitat amb la societat civil, aquest domini és una eina fonamental de sobirania tecnològica i la peça central d’un projecte molt més ampli i ambiciós que la pura gestió d’un recurs tècnic: fer possible que qualsevol persona pugui viure plenament en català al món digital.

Tanmateix, ser-hi presents digitalment no és suficient per garantir la nostra sobirania. La qüestió, avui, no és només tenir el nostre espai propi a la xarxa, sinó fer-nos forts per mostrar al món que cal comptar amb nosaltres a l’hora de determinar les regles del joc d’Internet: amb quines eines ens entenem en català; si els cercadors i els algoritmes la reconeixen; si les plataformes la tracten en igualtat de condicions; si les intel·ligències artificials, més enllà de parlar-la, entenen i integren la cultura que representa. Quan són exclusivament actors aliens —grans empreses o estats amb altres prioritats— els qui fixen aquestes condicions, la nostra capacitat de decidir sobre el nostre propi futur digital s’esvaeix.

Establir nosaltres mateixos aquestes condicions, amb infraestructures i institucions pròpies, és el que anomenem sobirania cultural a Internet.

L’amenaça econòmica: el perill d’una xarxa a dues velocitats

Per entendre la rellevància del domini .cat en relació amb el seu ús a Internet per part de botigues, empreses i creadors —de qualsevol de nosaltres—, cal analitzar primer la batalla econòmica global que es lliura al voltant de la neutralitat de la xarxa. Els teòrics de les polítiques públiques digitals, com Tim Wu o Lawrence Lessig, fa anys que adverteixen del perill que les grans operadores trenquin el disseny original d’Internet: aquell protocol TCP/IP que garanteix que tot el tràfic es tracti per igual, i els estàndards i polítiques que es coordinen a escala global, entre d’altres, per ICANN, entitat de la qual el domini .cat n’és part activa.

Si es permet la priorització de pagament, les grans corporacions —com les plataformes d’streaming o les xarxes socials— poden establir diferents peatges d’accés, de manera que uns continguts arribin en bones condicions i d’altres quedin relegats a un segon pla.

Aquest model desregulat és un risc existencial per a les cultures amb un mercat lingüístic mitjà o petit. I no és una amenaça abstracta: l’ecosistema de creació de contingut en català viu un moment de creixement sostingut, amb més consum, més activitat i més creadors que mai, tal com constata any rere any l’observatori Llista d’Accent Obert. Iniciatives com els premis Crit!, que en les seves dues edicions han omplert el TNC i el Teatre Coliseum per reconèixer el talent digital en català, demostren que aquest ecosistema existeix i és viu. Però si la velocitat i l’accessibilitat depenen de la capacitat econòmica de cadascú, aquests creadors, els mitjans de comunicació i les empreses que aposten pel català quedaran exclosos per manca de recursos. Protegir la neutralitat és, per tant, una mesura de supervivència per al nostre teixit digital.

La importància dels drets civils a Internet

La història recent ens demostra que el marge que separa el control econòmic de la censura política és molt reduït. Quan una infraestructura bàsica no es gestiona des d’una òptica de servei públic i de drets ciutadans, pot acabar usant-se per limitar la llibertat d’expressió.

Ho hem viscut de prop. En moments de màxima tensió política, la xarxa a casa nostra ha patit episodis d’intervenció, bloquejos de trànsit, alentiment deliberat (throttling) i tancaments de pàgines web. Quan l’accés a la informació es converteix en objecte de disputa, la topologia de la xarxa —com es connecten els servidors i on estan arrelats— esdevé una qüestió de drets civils fonamentals. Qui controla l’accés a la informació té el poder de modular el debat públic.

Per això la defensa dels drets digitals, individuals i col·lectius, no pot ser una reacció puntual, sinó una feina constant. És el que Accent Obert articula des del seu àmbit «Defensem», amb projectes com el congrés 4D de digitalització democràtica i drets digitals o la participació a l’Aliança per la presència digital del català, que ha fet revertir el seu algoritme a Google i ha impulsat l’arribada de la nostra llengua als cotxes i els televisors: una resposta organitzada davant les amenaces d’aquest nou context digital.

Accent Obert, garant de la nostra sobirania cultural

En aquest context pren tot el sentit la figura d’Accent Obert. Com a entitat privada sense ànim de lucre que gestiona de forma independent el registre del domini, Accent Obert actua com a garant principal de la seguretat digital de la comunitat catalanoparlant.

El fet que el .cat sigui un domini gestionat de baix a dalt (bottom-up) ofereix un tallafoc tecnològic decisiu. Davant les temptatives de centralització o de limitació de la llibertat d’expressió a la xarxa, disposar d’una infraestructura pròpia i d’una entitat que vetlla per la transparència, la privacitat i la no-discriminació dels usuaris és un avantatge estratègic gairebé únic al món per a una comunitat sense un Estat al darrere.

Però Accent Obert no només administra adreces d’Internet. La seva acció s’estén a tot el cicle de vida digital de la llengua: gestiona infraestructures estratègiques amb criteris d’excel·lència tècnica i de bé comú; facilita eines digitals en català —des de serveis com jo.cat, va.cat i ja.cat, fins al projecte Galàxia—; promou el talent amb els premis Crit!, Llista o Digitalitzem-nos; i, amb projectes com Frec, treballa perquè fins i tot la intel·ligència artificial —el gran repte dels pròxims vint anys del domini— aprengui a interactuar amb eines i serveis en català. Aquest rol, constant encara que poc visible, assegura que les nostres «autopistes digitals» mantinguin els estàndards oberts i neutrals que fan possible que qualsevol ciutadà, empresa o institució pugui expressar-se i competir en igualtat de condicions, sense por de ser silenciat per criteris polítics o econòmics aliens.

Ser sobirans per no ser tutelats

L’ecosistema del .cat ens deixa un aprenentatge clar de cara al futur. En un entorn digital global, la sobirania no es proclama: s’exerceix construint i defensant les nostres pròpies estructures.

Davant d’un model d’Internet que es debat entre l’autoritarisme digital i l’oligopoli privat, la complicitat de la societat civil al voltant d’Accent Obert —defensant drets, facilitant eines, promovent talent i gestionant infraestructures— demostra que és possible mantenir un espai propi resistent, lliure i neutral. La llibertat d’expressió i la viabilitat econòmica del nostre futur col·lectiu depenen d’una idea simple: o som sobirans de la nostra infraestructura digital, o serem usuaris tutelats a les xarxes dels altres.